Miralls IV
25-9-91
Gràcies oh Trankimazin!!!
Cada dia aclareixo més els conceptes. Com sempre a base d'òsties. Ahir vaig tenir un dia intens amb Pili. Quin era el meu objectiu? Un cop més sentir-me realitzat per alguna tia. Estic igual que al començament. Realment crec que el veritab le problema sóc jo mateix. No sóc capaç d'enfrontar-me a la solitud. Hi ha massa coses que fer amb mi mateix. Tinc un entrellat de sentiments brutal.He de tornar a començar. Però què cony és el que sento realment? estimo la Mar? estimo la Pili? no estic tranquil. L'actitud coherent i madura seria saber esperar amb tranquil·litat i fer les coses com cada dia. No pensar que les faré quan ella torni.
Només espero l'endemà per poder trucar-la.
Aquesta anotació en concret li sembla significativa a la Joana. Torna a llegir-la i torna a treure'n les mateixes conclusions: en primer lloc, el Lluís es medica (ha buscat el medicament al Google i veu que està indicat per a l'ansietat generalitzada, transtorn d'angoixa etc), si es pren aquest medicament pot ser que vagi a un psiquiatre, no creu que el metge de capçalera les hi receptés... d'altra banda, per més que diu que té els conceptes clars, es contradiu a cada frase, se sent desgraciat i insegur, no sap quins són els seus sentiments. La Pili, la ex, encara és present. La Mar està estudiant a França, i ell se sent gelós...
Per descansar una mica, li couen els ulls d'estar tanta estona forçant la vista, torna a mirar les fotografies de paper. N'agafa una en què es veu la família a taula, segurament en una celebració perquè hi ha ampolles de xampany, hi ha tres nens de diferents edats, el més petit és sens dubte el Lluís, llavors se n'adona d'un detall que li havia passat desapercebut: mig desenfocat, al fons de la foto es veu un rellotge penjat a la paret empaperada de flors. És el rellotge que va veure en el mirall l'altra nit, n'està segura, tot i que l'horrible paper de flors no hi era. I també hi ha el mirall, es clar, com és que no se n'havia adonat abans? o sigui que aquella foto és a casa dels avis. Potser l'avi és qui la feia i per això no hi surt?
Però què hi feia aquell rellotge al seu menjador? vaja, al menjador no, al reflex del mirall? Sense pensar-s'ho gaire, es posa davant del mirall. De moment no s'hi mira, tanca els ulls, amb el cor a cent, els obre. El que veu és el que ha de veure, la seva cara espantada i el seu menjador.
Potser el seu inconscient havia enregistrat aquella imatge i li va jugar una mala passada, potser estava somiant quan es va mirar al mirall... es gira per anar cap al'estudi i amb la cua de l'ull veu una ombra en moviment, es gira, res, torna a girar-se lentament i veu clarament el reflex en el mirall, borrós: una cara desecaixada, només mig segon. Després per més que torna a girar-se lentament, no veu res.
S'estira al llit tremolant. Què està passant? si li explica al Josep se'n fotrà d'ella, si va al metge li donaran pastilles... què pot fer?
Quan arriba el Josep la troba encara al llit.
--Que no et trobes bé?
--No gaire, tinc mal de cap...
-- Vaja, et porto alguna cosa?... Però... què... quina broma és aquesta? ara t'has passat molt! --crida..
--Què et passa?
-- Com ho has fet? és un holograma? un vídeo? on és el truc. Què passa, que no et faig prou cas?
--Calma't, no sé de què m'estàs parlant...--calla-- que has vist alguna cosa al mirall?
--Es clar que ho he vist, no sé com t'ho has fet però ha estat molt convincent. Un paio amb cara de zombi, un segon només per tal que no es vegi el truc.
-- Així que tu també ho has vist? et juro que jo no he fet res. Jo l'he vist abans és per això que no em trobo bé.
--Vinga, no em vinguis amb romanços... --somriu i canvia d'humor-- feia molt que no em feies cap broma, abans en feies moltes, i sorpreses també. Deixa'm veure... Ah, ja ho he trobat. La diapositiva posada sobre aquest mirallet, amb el llum encès es reflecteix al mirall... Molt hàbil, sí senyor. T'hi deus haver estat molta estona provant-ho, he he.
La Joana calla, sap que per més que digui no li traurà del cap. Ella no ha posat cap diapositiva enlloc. Ni l'ha vista una diapositiva així... D'on surt la figura del mirall?
Gràcies oh Trankimazin!!!
Cada dia aclareixo més els conceptes. Com sempre a base d'òsties. Ahir vaig tenir un dia intens amb Pili. Quin era el meu objectiu? Un cop més sentir-me realitzat per alguna tia. Estic igual que al començament. Realment crec que el veritab le problema sóc jo mateix. No sóc capaç d'enfrontar-me a la solitud. Hi ha massa coses que fer amb mi mateix. Tinc un entrellat de sentiments brutal.He de tornar a començar. Però què cony és el que sento realment? estimo la Mar? estimo la Pili? no estic tranquil. L'actitud coherent i madura seria saber esperar amb tranquil·litat i fer les coses com cada dia. No pensar que les faré quan ella torni.
Només espero l'endemà per poder trucar-la.
Aquesta anotació en concret li sembla significativa a la Joana. Torna a llegir-la i torna a treure'n les mateixes conclusions: en primer lloc, el Lluís es medica (ha buscat el medicament al Google i veu que està indicat per a l'ansietat generalitzada, transtorn d'angoixa etc), si es pren aquest medicament pot ser que vagi a un psiquiatre, no creu que el metge de capçalera les hi receptés... d'altra banda, per més que diu que té els conceptes clars, es contradiu a cada frase, se sent desgraciat i insegur, no sap quins són els seus sentiments. La Pili, la ex, encara és present. La Mar està estudiant a França, i ell se sent gelós...
Per descansar una mica, li couen els ulls d'estar tanta estona forçant la vista, torna a mirar les fotografies de paper. N'agafa una en què es veu la família a taula, segurament en una celebració perquè hi ha ampolles de xampany, hi ha tres nens de diferents edats, el més petit és sens dubte el Lluís, llavors se n'adona d'un detall que li havia passat desapercebut: mig desenfocat, al fons de la foto es veu un rellotge penjat a la paret empaperada de flors. És el rellotge que va veure en el mirall l'altra nit, n'està segura, tot i que l'horrible paper de flors no hi era. I també hi ha el mirall, es clar, com és que no se n'havia adonat abans? o sigui que aquella foto és a casa dels avis. Potser l'avi és qui la feia i per això no hi surt?
Però què hi feia aquell rellotge al seu menjador? vaja, al menjador no, al reflex del mirall? Sense pensar-s'ho gaire, es posa davant del mirall. De moment no s'hi mira, tanca els ulls, amb el cor a cent, els obre. El que veu és el que ha de veure, la seva cara espantada i el seu menjador.
Potser el seu inconscient havia enregistrat aquella imatge i li va jugar una mala passada, potser estava somiant quan es va mirar al mirall... es gira per anar cap al'estudi i amb la cua de l'ull veu una ombra en moviment, es gira, res, torna a girar-se lentament i veu clarament el reflex en el mirall, borrós: una cara desecaixada, només mig segon. Després per més que torna a girar-se lentament, no veu res.
S'estira al llit tremolant. Què està passant? si li explica al Josep se'n fotrà d'ella, si va al metge li donaran pastilles... què pot fer?
Quan arriba el Josep la troba encara al llit.
--Que no et trobes bé?
--No gaire, tinc mal de cap...
-- Vaja, et porto alguna cosa?... Però... què... quina broma és aquesta? ara t'has passat molt! --crida..
--Què et passa?
-- Com ho has fet? és un holograma? un vídeo? on és el truc. Què passa, que no et faig prou cas?
--Calma't, no sé de què m'estàs parlant...--calla-- que has vist alguna cosa al mirall?
--Es clar que ho he vist, no sé com t'ho has fet però ha estat molt convincent. Un paio amb cara de zombi, un segon només per tal que no es vegi el truc.
-- Així que tu també ho has vist? et juro que jo no he fet res. Jo l'he vist abans és per això que no em trobo bé.
--Vinga, no em vinguis amb romanços... --somriu i canvia d'humor-- feia molt que no em feies cap broma, abans en feies moltes, i sorpreses també. Deixa'm veure... Ah, ja ho he trobat. La diapositiva posada sobre aquest mirallet, amb el llum encès es reflecteix al mirall... Molt hàbil, sí senyor. T'hi deus haver estat molta estona provant-ho, he he.
La Joana calla, sap que per més que digui no li traurà del cap. Ella no ha posat cap diapositiva enlloc. Ni l'ha vista una diapositiva així... D'on surt la figura del mirall?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada