Miralls III

Els dies següents van ser bastant atrafegats. El Josep, quan tenia temps lliure, es dedicava a restaurar el mirall que havia portat de la casa abandonada, ho feia en el soterrani, per això no s'havia fixat gaire en la taula de l'estudi on la Joana passava hores i hores asseguda a l'ordinador. Però aquell dissabte, abans d'anar a jugar a la petanca, va entrar a l'estudi per fer una ullada a la previsió del temps, que si havia de ploure l'endemà no hi hauria partida... Es va quedar garrativat. La Joana estava com sempre asseguda a la taula, però l'ordinador estava apagat, estava escrivint alguna cosa, tan concentrada que ni el va sentir... Les parets estaven plenes de gràfics, esquemes, algunes fotografies. La taula totalment empaperada amb fulls de colors diferents. Semblava una d'aquelles seqüències de les pel·lícules de policies en què el detectiu principal està analitzant assassinats en sèrie.

--Què és tot això?
--Estic fent-me un esquema a partir del diari i de les fotos, també d'alguns retalls de diari...
--Un esquema de què?
--Del Lluís i la seva família, de què vols que sigui?
--Què dius? que t'has begut l'enteniment?-- el Josep no se'n sabia avenir-- això no és un esquema, això és una tesis doctoral. Què ens importa la vida d'aquest home?
--  Home, és molt interessant, hi ha un misteri en aquest paio i vull resoldre'l. Però em fallen algunes dades, he d'anar a Argentona a veure si...
--No diguis bestieses, què hi has de fer tu a Argentona? -- va mirar el rellotge--  és tard, me n'he d'anar, però em sembla que ho has de deixar estar o et tornaràs boja.

Però la Joana no ho va deixar. Havia fet, a partir de les fotos una mena d'arbre genealògic i al costat de cadascú hi havia el nom i les aficions. Com que hi havia moltes fotos i diapositives, els personatges que hi sortien canviant i envellint. I va continuar en aquella tasca amb tota l'energia que li quedava després d'un dia de feina.
Què li havia  passat en aquell noi? per què no havia escrit més? per què havia deixat aquells papers que havia ordenat i guardat amb tanta cura abandonats a casa dels avis? Per què havien deixat tants records, tantes coses personals en aquella casa?

Havia fet diverses hipotesis que anaven des d'un desenllaç feliç amb un Lluís que havia trobat la dona de la seva vida i, senzillament havia oblidat els seus escrits, fins a un Lluís turmentat que s'acabava suïcidant. Però totes les hipòtesis tenien punts febles. A més hi havien les coincidències. N'havia robat més que no havia volgut comentar amb el Josep. Una platja nudista, que era evidentment la de Begur, on ells havien anat tantes vegades, les aficions del Lluís tan semblants a les del Josep: muntanyisme, escalada, submarinisme...

El Josep la deixava fer, entre altres coses perquè la Joana no li feia cap cas.

Quan va tenir el mirall restaurat el van penjar al menjador. Tots dos van estar d'acord en què hi quedava bé, el menjador es veia més gran.

Aquella nit, la Joana no podia dormir, això li passava sovint, però avui escoltar la ràdio no li servia de res. Cansada de donar voltes al llit, es va llevar i va anar al menjador. El mirall brillava amb una llum estranya. Era el reflex de la lluna plena?  s'hi va mirar, la seva imatge escabellada i ullerosa era la que veia cada matí quan es rentava la cara però el fons no era el del seu menjador: a les fosques es distingien les ombres  d'un rellotge a la paret, d'unes cadires més grans que les seves... es va fregar els ulls, ara eren les ombres del seu menjador les que veia... Potser estava somiant? o és que el Josep tenia raó i s'estava tornant boja?