Impossibles?

       La doctora Recasens va penjar el telèfon tremolant.      Des que havia sortit l’entrevista a la televisió, no havien parat d’insultar-la i amenaçar-la. Per la xarxa circulava un vídeo demencial que la comparava amb els nazis. El mateix Papa de Roma havia fet referència al seu fàrmac en la benedicció urbi et orbe del dia de Nadal... I, el fet que més la preocupava, el govern republicà dels Estats Units, davant de la pressió dels grups creacionistes i conservadors, havia presentat el cas davant el tribunal de la Haia per prohibir-ne la comercialització. Es sentia amenaçada personalment ella i la seva família, mai no s’hauria pogut imaginar que el fanatisme de la gent arribés a aquells extrems. El laboratori li havia deixat clar que, encara que no se’n prohibís la fabricació i comercialització, no continuarien endavant amb el projecte si no es calmaven els ànims, tenien por d’una campanya de boicot contra els seus productes. ...

La Txú va escriure les últimes paraules amb un somriure de satisfacció. Finalment havia acabat el treball. Es va imaginar defensant-lo en el congrés, discutint amb els col·legues, argumentant... sabia que no tothom estaria d’acord amb les seves conclusions. Va respirar fondo i decidí sortir a caminar per la platja, volia airejar-se una mica. Encara trigaria  a fer-se de nit. L’olor del mar la va vivificar, la platja era deserta i el mar, argentat, semblava un immens llac. Es va asseure en una roca ficant els peus a l’aigua. El tacte aspre de la pedra li va recordar el dia en què va descobrir la cova. Aquelles figures pintades a les parets, tot just entrevistes amb la lleu llum de la llanterna, la van impressionar vivament. Una esgarrifança,  que no era només de por, la va recórrer de cap a peus. Havia buscat un amagatall segur on no la poguessin trobar els seus amics, però no va imaginar, ningú ho havia imaginat mai, que darrera d’aquelles espesses bardisses s’hi tr...